L'ART ÉS TRANSFORMACIÓ! ... i la transformació és vital per poder créixer.

HOLA A TOTES I TOTS, NENES, NENS, PARES I MARES I ÀVIES I AVIS I AMICS ...! 

Avui és el primer dia que comencem a escriure tot el que se'ns passa pel cap i pel cor durant l'espai creatiu.. Començaré jo, però seguirant els nens!

Projectem a la pantalla treballs d’art visual de diferents artistes de totes les èpoques que treballen el volum, el collage, la pintura, les instal.lacions i comentem entre tots allò que ens sugereix..  I a vegades projectem també el treball d’altres nens que han passat per l’espai.. Mirar amb atenció ens fa preguntar-nos moltes coses i ens estimula...

Aprenem a observar, a pensar, expressar amb paraules allò que sentim, a ser crítics, a projectar-nos en les diferents manifestacions artístiques, a identificar-nos...

Descobrim el que volem fer, el que tenim ganes de fer, com ho volem fer, quines tècniques ens atrauen més.. Volem dir coses i apareixen les preguntes i les afirmacions: vull fer…! com ho faries..? que faig servir..? puc fer…?

Comença un desplagament de materials, tothom s’organitza, tothom busca, tothom demana coses…i de sobte es fa com un silenci.. i tot comença a funcionar sol… tots estem inmersos en la nostra obra..

És un moment molt intens, on es despleguen les pròpies capacitats plenament i amb llibertat, on afloren emocions, sentiments, sensacions, intuïcions, pensaments...

A vegades ens agrada mirar què fa l’altre i com ho fa, sugerim idees i també fem nostres les idees dels altres…ens agrada aprendre de l’altre..

Sembla que el temps s’aturi..però arriba l’hora de plegar..ningú en té ganes.. Va! Recollim! Demà seguirem… a vegades costa una mica deixar la creació sense acabar… Però l’endemà tothom ja sap què ha de fer, on ha d´anar, el material que ha de preparar..

L’últim dia mirem entre tots el treball de cada nen i nena i anem dient què ens sugereix. A vegades busquem títols a les obres dels demés; fer això és molt divertit:

“ és un quadre raro..”  “jo diria que  és abstracte”  “és com lliure!” “jo li diria llibertat” i de sobte un diu:  jo li diria “la raresa de la llibertat..”  i ens mirem tots sorpresos de les nostres pròpies paraules..!