HOLA A TOTES I TOTS, NENES, NENS, PARES I MARES I ÀVIES I AVIS I AMICS ...!
Avui és el primer dia que comencem a escriure tot el que se'ns passa pel cap i pel cor durant l'espai creatiu.. Començaré jo, però seguirant els nens!
Projectem a la pantalla treballs
d’art visual de diferents artistes de totes les èpoques que treballen el volum,
el collage, la pintura, les instal.lacions i comentem entre tots allò que ens
sugereix.. I a vegades projectem
també el treball d’altres nens que han passat per l’espai.. Mirar amb atenció
ens fa preguntar-nos moltes coses i ens estimula...
Aprenem a observar, a pensar,
expressar amb paraules allò que sentim, a ser crítics, a projectar-nos en les
diferents manifestacions artístiques, a identificar-nos...
Descobrim el que volem fer, el
que tenim ganes de fer, com ho volem fer, quines tècniques ens atrauen més.. Volem
dir coses i apareixen les preguntes i les afirmacions: vull fer…! com ho
faries..? que faig servir..? puc fer…?
Comença un desplagament de
materials, tothom s’organitza, tothom busca, tothom demana coses…i de sobte es
fa com un silenci.. i tot comença a funcionar sol… tots estem inmersos en la
nostra obra..
És un moment molt intens, on es
despleguen les pròpies capacitats plenament i amb llibertat, on afloren
emocions, sentiments, sensacions, intuïcions, pensaments...
A vegades ens agrada mirar què fa
l’altre i com ho fa, sugerim idees i també fem nostres les idees dels
altres…ens agrada aprendre de l’altre..
Sembla que el temps s’aturi..però
arriba l’hora de plegar..ningú en té ganes.. Va! Recollim! Demà seguirem… a
vegades costa una mica deixar la creació sense acabar… Però l’endemà tothom ja
sap què ha de fer, on ha d´anar, el material que ha de preparar..
L’últim dia mirem entre tots el
treball de cada nen i nena i anem dient què ens sugereix. A vegades busquem
títols a les obres dels demés; fer això és molt divertit:
“ és un quadre raro..” “jo diria que és abstracte” “és com lliure!” “jo li diria llibertat” i de
sobte un diu: jo li diria “la
raresa de la llibertat..” i ens
mirem tots sorpresos de les nostres pròpies paraules..!
